Honorable Sr. President, senyores i senyors consellers, senyors i senyores, abans de res moltes gràcies per deixar-nos compartir aquest moment de summa importància per a la protecció del nostre oblidat patrimoni marítim.
Al març de 1978 l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca representat en aquells moments pels seus fundadors Xavier Pastor, Gabriel Rabassa i uns altres, cursa instància a l'Ajuntament de Palma sol·licitant la concessió de l'antiga caserna de ses Voltes per situar el Museu Marítim de Mallorca.
El juny del mateix any en plenari de l'Ajuntament s'acorda destinar part de l'edifici de ses voltes com a museu marítim. Mai se va fer efectiu.
A partir d'aquest moment comencem el nostre pelegrinar, fins avui.
Portam 39 anys lluitant per a la reobertura d'un museu que contingui tota la tradició marinera de la nostra illa.
39 anys d'esperances, promeses, bones paraules per part de tots els grups polítics i administracions i sobretot decepcions; però mai hem deixat de tenir clar que havíem de seguir lluitant per aconseguir-ho i així poder recordar i no oblidar tota la gent que d'una manera o d'una altra ha viscut de la mar.
El nostre patrimoni marítim és únic i abundant en tots els aspectes, però molt silenciós i sigilós a l'hora de desaparèixer per sempre, exceptuant quan ho ha fet envoltat de gent i embolicat en flames.
Com a exemple dir que quan passeges per un port d'aquesta illa pots recordar que hi havia un llaüt, una pastera, un bot, fins i tot un gussi, que t'havia cridat l'atenció i ja no el trobes, ha desaparegut i ningú sap on s'ha esfumat.
I què podem dir de documents, històries personals de grans mariners, col·leccions de pintura recopilades durant anys que ara les localitzes dividides en cases de subhastes i repartides per tot el món.
La dispersió de la nostra cartografia nàutica referent al món antic o dels modests aparells i elements dels nostres pescadors és preocupant.
I sobretot hem perdut la memòria històrica que verbalment ens proporcionaven els mariners, Mestres d’aixa i altres persones vinculades a la mar d'un temps passat i de gran esplendor.
També voldria aportar als presents unes poques dades que són significatives per mesurar el nivell de pèrdues produïdes, tenint com a base els inventaris d'embarcacions menors que el Consell de Mallorca ha dut a terme des de 1996 a 2010
Perdudes per tipologies
Llauts 36,07% (de 1020 a 652)
Bots cobertats 61,72% (de 209 a 80)
Bots descobertats 60,60% (de 66 a 26)
Gussis 71,43% ( de 21 a 6)
Pasteres 77,92% (de 77 a 17)
Si fem el total de tipologies ens dóna una pèrdua total del 56,07% de la flota en 14 anys.
No tenim dades contrastades del període de 2010 a 2017 , l'inventari s'està realitzant però tenim la certesa que hi ha un augment molt significatiu que rondaria el 75% de perduda de la flota d'embarcacions menors de Mallorca.
Per concloure encara som a temps a fer alguna cosa important, ja que tenim una flota acceptable d'embarcacions tradicionals, però ens falta el més important: la creació d'un museu marítim amb el qual tindríem la possibilitat de poder adquirir, protegir, investigar i sobretot mostrar les donacions de peces i documents importantíssims provinents de particulars i fins i tot d'institucions, amb la finalitat de donar l'oportunitat a les futures generacions de conèixer el nostre passat marítim i els seus components .
Reiterant l'anteriorment exposat, inexorablement s'ha perdut la memòria viva i transmissió de coneixements i tècniques per part dels veritables representants de la cultura marítima mallorquina com havien estat els Mestres d’aixa, pescadors, xarxers, capitans i mariners.
El temps transcorregut ha fet estralls, el patrimoni del que tractem té un gran problema que no és un altre que el pas del temps, temps que en aquest moment se'ns esgota molt ràpidament, per la qual cosa és necessari i imprescindible i com a punt de partida que el dia d'avui es voti la constitució del consorci per a la creació d'un museu marítim, que Mallorca i els seus ciutadans es mereixen.
No podem quedar al marge, com a població banyada pel nostre mar Mediterrani, de no disposar d’una infraestructura que reculli la nostra cultura marítima.
Moltes gràcies