El arquitecto ibicenco Elías Torres, Medalla de Oro del Ajuntament d'Eivissa, del Consell d'Eivissa y premio Ramón Llull, leyó ayer viernes el siguiente manifiesto en defensa del Club Náutico de Ibiza, cuya continuidad está en peligro tras la pérdida de su concesión y la convocatoria de un concurso público por parte de la Autoridad Portuaria de Baleares (APB). El texto es obra del filólogo Felip Cirer, galardonado también con el premio Ramón Lull. El acto, celebrado anoche en el club, convocó a numerosos ciudadanos y a representantes de todos los partidos políticos, que se han pronunciado de manera unánime a favor de que la entidad náutica, a dos años de cumplir su centenario, conserve sus instalaciones para poder seguir desarrollando su labor social y deportiva.

MANIFIESTO

Una entitat com el Club Nàutic Eivissa, que en poc més de dos anys arribarà al centenari de la seua fundació, es troba en perill de desaparició a causa d’un mercantilisme mal entès que únicament mira la part monetària i que oblida totalment la labor esportiva cultural i social que desenvolupa. I els valors que desenvolupa al llarg de la seua trajectòria.

El port d’Eivissa que sempre ha estat el centre de la ciutat, a poc a poc s’ha anat privatitzant i avui únicament queda per als eivissencs el Club Nàutic d’Eivissa que es troba en seriós perill de desaparició. La concessió d’autoritzacions per a construcció de ports esportius, l’atorgament d’usos a societats mercantils dels antics molls... han fet que els illencs perdéssim l’ús de la façana marítima. El Club Nàutic és l’última trinxera que ens queda als que estimam els valors tradicionals eivissencs i aquesta entitat es veu greument amenaçada en un afany d’aconseguir nous cànons per a l’Autoritat Portuària de Balears.

Al llarg dels cent anys d’existència el Club Nàutic d’Eivissa sempre s’ha distingit per la transversalitat d’aquesta societat, on han conviscut el més humil habitant de barris com sa Penya, amb les personalitats més destacades de la societat pitiüsa. De la mateixa manera totes i tots han tengut cabuda independentment de les creences o de les idees. Tots han conviscut amb harmonia i amb un sentit fraternal, que per desgràcia, a la nostra illa va desapareixent. El Club Nàutic d’Eivissa sempre ha estat una societat oberta a tothom i a tots i totes ha acollit.

El Club Nàutic d’Eivissa va néixer en aquell llunyà 27 de febrer de 1925 amb la finalitat de facilitar les activitats nàutiques a tots els eivissencs interessats en la mar. Aviat les activitats esportives guanyaren importància: regates de bot a rems, bots a vela -les popularment conegudes com a bruixes- . En la dècada dels quaranta arribaven els Snipe, embarcació en la qual els esportistes eivissencs varen prendre part en regates fora d’Eivissa, amb notables èxits. A final de la dècada dels seixanta arribaren els Optimist i poc després, els 420, embarcacions en les quals aprengueren a navegar generacions de joves i que continuaren competint en regates de fora d’Eivissa. Tot això és gràcies a l’escola de vela del Club, per on han passat alumnes que han arribat amb èxit a les més altes competicions mundials: diplomes olímpics, campions d’Europa...

El programa de Jóvens per la Mar, és un programa cultural i mediambiental dirigida a alumnes d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO)

Tot això s’ha aconseguit gràcies a les aportacions de les sòcies i socis del Club, que amb les seues quotes -excepte puntuals i minses subvencions públiques- permeten realitzar aquestes activitats esportives.

Si en èpoques llunyanes les activitats socials eren al voltant dels balls i de les reunions socials, excursions a illots i indrets emblemàtics de la costa pitiüsa, avui l’activitat social s’enfoca cap a obrir la mar a persones que ignoraven la funció lúdica i terapèutica de la mar, com és el programa Un mar de possibilitats, creat el 2006, amb la participació d’unes 165 persones cada any amb discapacitat física, psíquica i sensorial . El Club Nàutic d’Eivissa és sens dubte el referent social i esportiu de les Pitiüses i tot gràcies a aquesta entitat sense afany de lucre, que inverteix les mòdiques quotes dels socis en tota classes d’activitats socials i esportives.

Difícilment es pot entendre que la societat eivissenca es pugui permetre el luxe de prescindir d’una societat amb més de 1.100 socis i sòcies, més de 175 llicències federatives, 500 alumnes anuals de l’escola de vela, 300 amarraments de petites eslores que afavoreix que qualsevol pugui gaudir de la mar. Sembla que l’Autoritat Portuària de les Balears no ha trobat la manera de poder compatibilitzar el rendiment econòmic amb una labor social, cultural i esportiva que únicament vol apropar la mar a totes les classes socials i enterrar l’estereotip que la mar és únicament per a potentats.

La Medalla d’Or de la ciutat d’Eivissa del 2009 o el Premi Ramon Llull del 2018, entre moltes altres condecoracions són un aval de la manera de ser del Club.

Cal repetir les actuacions de les darreries de 2009, quan l’Ajuntament d’Eivissa, el Parlament de les Illes Balears i el Congrés dels Diputats, s’interessaren pel tema de la concessió administrativa i aconseguiren que, a més de l’aspecte econòmic, també tengués el seu pes la labor social i esportiva que realitza el Club Nàutic d’Eivissa.

I aquí volem fer una crida a les institucions, partits polítics, associacions i tot el teixit social perquè es busquin les fórmules legals que permetin una llarga vida al Club Nàutic d’Eivissa; no únicament per als socis, sinó per a tota la societat eivissenca.